dimarts, de novembre 10, 2009

Les Casualitats del Nou Mil·lenni


Ja fa més d'un any, el jutge del "cas Llanera", Fernando Presencia Crespo, en una clara mostra de neutralitat, va assegurar que Nou Mil·lenni donava garantia de continuitat a l'empresa llanera, i que "ara són els creditors els que han de creure's que hi ha garantia de continuitat, perquè són els que decideixen". Era necessària aquesta credulitat per a arribar al conveni que traguera a llanera de la situació de fallida. Però ni els més crèduls podien confiar en una recuperació quan el TSJ ens va sorprendre a tots amb la primera paralització cautelar del Nou Mil·lenni (per un informe en contra de la CHJ que evidenciava la falta d'aigua). Alguns, després de llegir al diari tantes notícies sobre jutges corruptes, rebíem aquesta amb desconfiança, preguntant-nos què hi havia realment darrere de la paralització i si no era un regal dels deus, o dels jutges, en forma d'excusa per a congelar el temps entre aprobació del PAI i començament de les obres mentre hi havia crisi. Però després arribà la segona paralització, que qüestionaba la sostenibilitat del projecte alhora que denunciava la falta de respecte del mateix cap al medi ambient.


El dilluns 28 de setembre d'enguany, ens assabentàrem de que finalment s'havia signat el conveni, entre 10.000 creditors i llanera (que no podia salvar la constructora però sí la inmobiliària i l'agent urbanitzador). I, quina casualitat, pocs dies després el TSJ revoca una de les paralitzacions cautelars del Nou Mil·lenni, perquè de sobte s'ha acreditat la disponibilitat d'aigua. Podríem pensar que la CHJ havia canviat el seu informe, però no. Ara el TSJ desatén l'informe del CHJ per a acceptar-ne un altre: el de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI), presentat per l'Ajuntament de Catarroja el 7 de maig de 2009. I ací és on apareix una altra casualitat: el president de l'EMSHI és Enrique Crespo, conegut membre del PP, és a dir, company de partit de l'alcalde de Catarroja, i alcalde de Manises. És a dir, que, casualment, quan la CHJ diu que no hi ha aigua, arriba un càrrec polític del Partit Popular amb la seua empresa afirmant que pot suministrar l'aigua que faça falta. Però... la que faça falta, segur? Perquè l'EMSHI garanteix només "una dotació d'aigua potable de 150 litros per habitant", quan el consum d'aigua de Catarroja és d'una mitja de 230 litros per habitant (BOP, 9 de juliol de 2008).


Per tant, d'on traurem els 70 litros d'aigua que falten per habitant? Doncs en el BOP del mateix dia (9 de juliol de 2008) apareix també la solució proposada pels brillants tècnics de Conselleria: "deberá animarse al Ayuntamiento de Catarroja, a tomar las necesarias acciones, para proveer al suministro de estos usuarios, así como de otros futuros que puedan presentarse, a través de economías para la mejor gestión de la red, así como de sustituciones de usos actuales de agua potable, por otro tipo de aguas (tales como las procedentes de los derechos de riego de los terrenos que con esta actuación se ocupan)", és a dir, dels pous d'ús exclusivament agrícola, amb aigua NO potable, amb un elevadíssim contingut en nitrats i fosfats.


Però encara hi han més "casualitats" (casualitat com a sinònim d'amiguisme? o de corrupció?): sabem que la família que està darrere de Llanera, la família Gallego, té un bon "padrí" (o dos): "Esa euforia política por la inversión inmobiliaria caló muy hondo en la familia Gallego, siempre cercana a la Generalitat presidida por Francisco Camps, así como al presidente del PP en Valencia, alcalde de Xàtiva -municipio donde tiene su sede Llanera- y presidente de la Diputación de Valencia, Alfonso Rus." Amb estos companys, (amics dels regals i els trajes cars) és fàcil tindre un PAI en qualsevol racó del "feu popular", però encara hi ha més, i no ens havíem adonat de que tot queda en casa, ens remuntem a l'any 2005, quan l'ajuntament de Catarroja va traure a concurs el Programa d'Actuació Integrada del Sector "Nou Mil·lenni". Es presentaren només dos propostes: la de INPROVA (Llanera + IVVSA) i la de Gamarda. Coneguem bé a INPROVA (té una oficina d'atenció al propietari de Nou Mil·lenni a l'ajuntament de Catarroja, per molt que l'alcalde ens ho negue), però què sabem de Gamarda? Pel que trobàrem al registre mercantil, sembla una empresa fantasma, amb un capital subscrit de 60.000 euros (per a fer-se una idea, el de Llanera era de més de dos milions d'euros), propietat de Gabriel Roman, antic directiu de Llanera, segons hem pogut llegir al diari Levante. Curiós, no? Moltes casualitats quan la política i els negocis van units de la mà. Diuen que una mà llava l'altra i les dos la cara, però en este cas tot s'embruta.